Noves Tecnologies Aplicades a l’Educació (NTAE)
Què són les TIC?

1.1.c. QUÈ SÓN LES TIC?

En els darrers anys ens estem trobant constantment amb la denominació de “noves tecnologies de la informació i la comunicació” per referir-nos, per una banda, a una sèrie de nous mitjans i, per altra banda, a l’organització de nous continguts en el domini de la tecnologia educativa.

El concepte de NTIC o TIC[1] s'utilitza per parlar dels següents components:

1.   Les Telecomunicacions. La liberalització dels mercats i la proliferació de noves entitats operadores privades, com alternativa de la monopolització de les empreses públiques, marquen l’entrada real en l’era de les telecomunicacions: les autopistes de la informació. Les opcions tecnològiques fonamentals són la telefonia bàsica, la transmissió informàtica de dades, la telefonia mòbil (GSM i GPRS), la televisió per cable, la televisió per satèl·lit,...

Operar en l’àmbit de les telecomunicacions no és senzill ni barat. A la vista dels diferents calendaris de liberalització a Europa i als Estats Units ja hem assistit i assistirem a grans moviments estratègics en els que es veuen implicades companyies públiques de telecomunicacions amb empreses privades de transmissió de continguts (cadenes de televisió, productores,...), entitats bancàries o bé companyies amb un cert grau d’experiència en la distribució i la comunicació (companyia elèctrica, de l’aigua, del gas,...).

2.   La microelectrònica. L’objecte de l’electrònica no és generar energia sinó processar la informació i establir-la en comunicació. El descobriment de les propietats magnètiques de l’electricitat i la seva aplicació al telègraf, el telèfon patentat per BELL en 1876 i la radiocomunicació iniciada per MARCONI a finals del segle XIX, van constituir els tres grans pilars en el començament de l’era de les telecomunicacions. 

De totes formes, no podem parlar de l’era de l’electrònica fins al 1906 quan LEE FOREST va inventar la vàlvula de buit o la làmpada de ràdio.

L’altre gran pas va ser donat quan es va inventar el transistor a finals dels anys quaranta. I no va ser fins l’any 1959 que es va inventar el circuit imprès fet amb silici.

El posterior desenvolupament de les possibilitats de diferents components en el seu interior va donar lloc al circuit integrat, base dels actuals xips o microprocessadors que porten gairebé la major part d’aparells domèstics i industrials.

La miniaturització dels equipaments i l’abaratiment dels mateixos ha permès el desenvolupament de l’ordinador personal com a mercat de consum.

3.   Les xarxes de comunicació basades en la connexió informàtica per mitjà d’un fil telefònic o de fibra òptica. Les xarxes constitueixen actualment el paradigma de les tecnologies de la informació i la comunicació ja constitueixen una font de recursos d’informació i coneixement compartits.

Aplicacions com el correu electrònic, la consulta d’informació per la web, l'intercanvi de programari o el comunicar-se amb altres usuaris en temps real semblen indicar unes utilitats espectaculars a l’educació i a l’activitat laboral.

En l’àmbit educatiu, la xarxa Internet com a símbol de la xarxa de comunicació per excel·lència ha despertat l'interès dels tecnòlegs de l’educació en quant a les seves possibles utilitats a la investigació i a les aplicacions a l’ensenyament com també les seves implicacions des de diferents perspectives (econòmiques, sociològiques,...).


[1] A partir d’ara, parlarem de TIC per denominar les (Noves) Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

@ÀREA DE NOVES TECNOLOGIES - FPCEE BLANQUERNA 2005