Noves Tecnologies Aplicades a l’Educació (NTAE)
Digitalització

1.1.B. EN QUÈ CONSISTEIX LA DIGITALITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ?

La informació és un element intel·lectual, és a dir, depèn de la captació i la interpretació humana. Per exemple, quan nosaltres veiem una pera -verda- al costat d’una llimona -groga- els estímuls cromàtics que ens arriben a la retina són processats per el nostre cervell i aleshores som capaços de distingir-ne les diferències.

Ara bé, per transmetre aquesta informació, o per processar-la o per emmagatzemar-la, cal convertir-la en un element físic, és a dir, s’ha de codificar mitjançant un seguit de signes o elements materials que la representin. Una manera de fer-ho és fent una fotografia, amb la qual cosa la informació dels colors queda impresa sobre un suport material, la pel·lícula o el paper. D’aquesta manera haurem codificat un fragment de realitat (la pera i la llimona) sobre un suport paper i amb això podrem disposar d’aquella realitat instantània al llarg del temps, podrem desar-la en un espai molt més reduït del que ocupen les fruites originals, podríem enviar la fotografia per correu postal, etc.

En una altra situació, per exemple, quan una persona parla amb una altra, estan utilitzant un codi natural mitjançant el qual la laringe d’una emet unes freqüències sonores que l’altra persona és capaç de captar mitjançant les cèl·lules que té a l’oïda mitjana i que vibren en rebre les ones sonores de l’emissor; la laringe de l’emissor i l’oïda del receptor comparteixen un codi de freqüències sonores. Ara bé, perquè hi hagi comprensió del missatge, caldrà que el receptor conegui el llenguatge de l’emissor. Per codificar la informació sonora caldrà algun dispositiu que permeti reproduir aquella freqüència de sons, i això és el que fa el telèfon, o la ràdio, o el casset. Amb aquests aparells les característiques de la realitat sonora també adquiriran unes característiques diferents de la realitat original i es podrà escoltar el que diu l'emissor a molts quilòmetres de distància, o ho podran escoltar molts emissors alhora o podrà guardar-se per escoltar-se en qualsevol altre moment diferent de l'instant d'emissió.

                 Doncs bé, amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació (NTIC) aquesta codificació es pot fer convertint la informació original, el color o el so en els nostres exemples, en una seqüència de nombres. Concretament s'utilitza el sistema binari de numeració que permet reduir qualsevol informació en una seqüència de zeros i uns. I aquesta codificació de la informació en format numèric (dígits) rep el nom de digitalització.El fet que la informació per diversa que sigui es pugui reduir a seqüències digitals facilita enormement la seva transmissió, magatzematge, reproducció, etc. Ara bé, per tal que nosaltres puguem utilitzar aquesta informació ens calen enginys capaços de digitalitzar, convertir aspectes de la realitat (imatge, so, moviment...) en seqüències de dígits i també capaços de descodificar, és a dir de convertir una seqüència de dígits en so, en imatge, etc. Aquests enginys són els microprocessadors, que trobem en els ordinadors, en les càmeres digitals, etc.
@ÀREA DE NOVES TECNOLOGIES - FPCEE BLANQUERNA 2005